Aquesta composició titulada “El Zuavo”, del compositor i Músic Major del exèrcit Álvaro Milpager y Díaz (1840-1889), encara que ve denominada com a “pasodoble- polca” té totes les característiques rítmiques, melòdiques i formals de la polka europea de la segona mitat del s. XIX, i de la que he fet una adaptació per a la plantilla de la banda de música actual.
Va apareixer editada a la revista musical “Eco de Marte” del també Músic Major José Gabaldá Bel (1818-1870) en 1868.
Evidentment, no està relacionada amb la filà “Terç de Suavos” de Bocairent ni composada per a les festes de Moros i Cristians, però crec que sería interessant que passara a formar part de l ́arxiu de la filà degut a les circunstàncies històriques en les quals es va composar, així com a donar-la a coneixer als membres de la filà i si es considera convenient, utilitzar-la a alguna desfilada de caràcter històric, com es va fer amb la “Marcha Radetzky” de J. Strauss fa alguns anys o la “Publicació històrica” amb trajes antics.
La filà “Terç de Suavos” es va fundar en 1867, i un any després, en 1868 l ́ infant “Alfonso Carlos de Borbón”, germà de l ́aspirant al trò carliste en eixe moment, Carlos VII, es va allistar al “Batallón de los Zuavos Pontificios”. Aquest fet, que tingué gran relevància a l ́ Espanya de l ́època, pot que portara al compositor, que en eixos moments estava destinat a Madrid, (encara que a la partitura original no s ́especifica ni hi ha documentació al respecte) a “dedicar” o a “homenatjear” amb aquesta composició al ”Zuavo” mes conegut i important d ́eixe moment, l ́ infant “Alfonso Carlos de Borbón”, ja que els “Zuavos Carlistas” no apareixeríen fins el retorn de l ́ infant a Espanya en 1872, quant va ser designat General per a Catalunya i va combatir a la “III Guerra Carlista (1872-1876)”. Com dic, açò es tan sols una posibilitat i no està acreditat documentalment.
Als artícles que s ́exposen en “suavos.blogspot.com.es” es fa referència a les cróniques festeres de l ́ any 1901 del “tío Julián” on diu:
“Conta el tío Julián que la filà va créixer molt l’any 1901 (uns 27 festers) i que desfilaven pel poble acompanyats de la música d’Atzeneta, que interpretava, entre altres obres, la popular “Habanera del requinto” que van utilitzar uns anys després per al ballet que feia la filà....”
i també que:
“En el maset de l’època representaven l’obra dramàtica de Don Juan Tenorio i al voltant d’una foguera tocaven i ballaven la polca....”
Sería interessant que algún Zuavo “major” puguera recordar alguna cosa que haguera escoltat o algunes dades referents a aquestes composicions, tant de l ́ “Habanera del Requint”, per la curiositat de l ́ instrument, com del “Ball de la Polka”, que es el tema que tractem.
¿i si es tractara de la mateixa polka....?En quant al compositor, tan sols he encontrat una breu biografía en una web dedicada a la Música Procesional, a la que també li dedicà varies composicions.
BIOGRAFIA
Álvaro Milpager y Díaz (Alcaraz, Albacete, 19/02/1840 - Elizondo, Pamplona, 28/01/1889) (també escrit Milpaghéer, Milpagher o Milpaghéor) es una de les figures claus en l ́ història de la música militar de la segona mitat del s. XIX, en l ́ història de la Banda de Música Espanyola i del començ de les marxes de Processó.
Nascut al poble d ́ Alcaraz (Albacete) en 1840, ingresa en l ́ exèrcit en 1859 en la “Música del Regimiento de Ingenieros No 1”, de Madrid. En gener de 1870 entra com a Músic Major (director) de la xaranga (un tipus de banda militar, amb menys components de madera i cornetes i tambors) del “Batallón de Cazadores de Madrid No 1”. En 1876 serà ascendit a director de la “Música del Regimiento de la Lealtad”. En 1883 passaría a ser Músic Major de la “Música del Primer Batallón del 4o Regimiento de Ingenieros”, fins la seua dissolució. Posteriorment, en 1885 sería Músic Major de la xaranga del “Batallón de Cazadores No 3” de Barcelona, fins la seua llicencia en 1887, quant aniría a viure a San Sebastián, on va formar i organitzar la Banda Municipal, que va dirigir fins la seua mort.
Entre les numeroses condecoracions cap destacar els mérits militars: “Creus del Mérit Militar” roja sencilla (1866) i roja de 1a classe (1874). Entre les condecoracions civils, la “Medalla d ́ Or” de 1a classe com a director en un Concurs de Bandes, organitzat per la Societat de Foment de les Arts de Madrid en 1871, la “Lira d ́ Or” per una composició sinfònica en un concurs de La Coruña de 1878, la “Medalla de Plata” de la Societat Filarmònica “Bellini”, de Catania, a la que perteneixía, o la “Batuta de Ébano y Plata” concedida per l ́ Ajuntament de San Sebastián en 1881.
Fou un prolífic compositor: el seu catàleg el componen unes 200 obres tant per a banda (marxes de processó, marxes militars, pas-dobles, sinfoníes, ballables....) així com a per a diversos instruments, incloent des de tandes de valsos per a cordes per als concerts que Barbieri organitzaba a Madrid, a tres mètodes per al aprenentatge d ́instruments de vent, on destaca el que escrigué en 1875: un mètode per a corneta de gran interés, que establía las bases d ́aquest instrument per al seu ús reglamentari en el exèrcit de l ́ época.
Mor a sa casa d ́ Elizondo (Navarra) el día 28 de gener de 1889, apunt de cumplir 49 anys d ́ edat. Casat en dos ocasions, tan sols va tindre un fill de la primera esposa que va viure pocs mesos, morint sense descendència. La seua obra no està recollida en cap arxiu, per lo que podem encontrar el seus mètodes d ́aprenentatge al depòsit legal (BNE) i la resta dispersa al llarg de numerosos arxius de diferents institucions, amb una bona part de la producció perduda.
Història de la Polka:
La polka fou creada en 1830, per una camperola adolescent de 16 anys de Bohemia, Anna Slezak de Elbeteinitz. La xiqueta va crear una danza per a un festival d ́estiu i li agregà lletra. Era doncs, en el seu origen, una dansa camperola xeca (no polaca) a dos temps, caracteritzada per el mig pas, del que va prendre el seu nom (“pulka” significa mitat).
S ́introduí als salons de Praga en 1837 i va passar ràpidament a Viena, arribant després a París, on obtingué un èxit extraordinari, principalment gràcies a les composicions de la familia Strauss. Derivada del minué, té una introducció preparatòria del tema, dos seccions i un final o coda. Els instruments mes característics utilitzats son el clarinet, la trompeta, la tuba o el contrabaix i el acordió. En alguns casos, pot adjuntar-se la batería.
La música es basa en compasos de 2/4 i el seu tempo es ràpid. Es balla amb passes laterales i evolucions ràpides. Aquest ritme trasplantat a terres americanes adopta estils particulars en Argentina, Méxic, Estats Units, Paraguai, Nicaragua i es converteix en part del folklore nacional.
Compositors bohemis com Bedřich Smetana i Antonín Dvořák composaren polques, amb lo que van fer que aquest ritme s ́ introduira a l ́ univers de la música acadèmica.
La familia Strauss també composà polques com “Pizzicatto Polka” (lenta), i “Tritsch- Tratsch Polka” (rápida), donant-li gran popularitat. Igor Stravinsky fou altre compositor que va experimentar amb la polka amb la seua “Circus Polka”.
El ritme de la polka té cuatre tiemps: tres passes laterals i una pausa que es marca elevant apenes el peu. Es l ́únic ball de saló que no es balla a ras de piso, sino saltant. El seu aire es alegre i desenfrenat. Admiteix el ball en formació. Els tempos d ́aquesta danza es ralentiren a partir de 1900.
“El Zuavo” (pas-doble-polka) d ́ Álvaro Milpager y Dìaz
A la partitura original apareixen dos parts ben diferenciades; després de l ́ introducció de 4 compasos apareix la secció “A” (en Mib major), amb dos temes, i la secció B (en el to de la subdominant, Lab major). Al final apareix l ́ indicació D.C. (Da Capo), per lo que al repetir la secció “A” considere mes adecuat acabar l ́ interpretació al finalitzar aquesta secció. Així es respeta la forma ternària típica de la Polka (A-B-A), amb una introducció i en aquest cas, sense coda (no l ́ escrigué l ́autor), acabant en la tonalidad principal (Mib major).Respecte de la partitura original, en aquesta adaptació s ́han eliminat instruments actualment ja en desús, com el Flautí en reb, la Tromba en mib i el Baríton (de metall), i s ́han inclòs els de la plantilla actual, com el Flautí en do, la Flauta, el Oboé, el Fagot, el Sax. Tenor en sib i el Sax Baríton en mib, així com el Triàngle, ja que en la partitura original, la part de percussió ve como ”Batería”, sense especificar quin tipus d ́ instruments l ́interpreten, respectant la resta d ́ instruments segons la partitura original.
El “tempo” que he indicat es de negra=92 (en la partitura original no ho especifica) ja que per las característiques melòdiques es mes adecuat interpretar-la a aquest tempo, com la polka francesa “Feuerfest!” o “Pizzicato Polka”, que no com la polka ràpida, “Tritsch-Tratsch”, totes elles de J. Strauss. En cas d ́ utilitzar-la en una desfilada també es pot interpretar a aquest tempo a mode de lo que en música festera es diu “pas-doble- marxa” o pas-doble “sentat”, però amb les característiques d ́aquesta forma musical.
Autor: José Francisco Bernat Belda
Ciempozuelos (Madrid). Febrer 2016
97.810.
