 |
| Escuadra oficial día de la Entrada de 2 febrero de 1918. El piquete tiene la misma formación pero sin el delantal. Foto: Filà Terç de Suavos de Bocairent. |
Té la filà «Tercio de Zuavos» un acte singular i diferent a tots els actes que durant les festes de moros i cristians celebra Bocairent en honor de sant Blai. El dia del patró a les quatre de la vesprada, la filà dels suavos s'agrupa davant del maset en formació militar i en quatre columnes per a formar el piquete. Obrin, cada any, aquesta formació els primers suavos de la llista i el més antic d'ells du el banderí. A continuació formen les xiques i després la resta de suavos. El mateix ordre se seguirà en la processó.
Ara bé, què passava amb el piquete a principis de segle?
Julián Castelló, el Sério, ens ho narra en les memòries que va escriure sobre aquesta filà des de 1901 a 1923. L'any 1908 la filà demana a l'Alcalde de festa i a tota la junta poder tindre música pròpia durant la processó, o bé que ho fera la dels espanyoletos. La junta accedí a la petició del representant dels suavos Francisco de Paula Cabanes, però a l'Ajuntament d'aleshores no li agradà la idea, ja que els suavos anirien molt a prop d'ells i no pogueren dur endavant el canvi.
El tio Julián ens explica que l'any 1909 el piquete de suavos abandonà el Sant quan aquest entrava a la plaça sense motivació alguna, i que aquest costum que ja venia d'antic, diu ell:
«... se hará vieja sin poder lograr corregirla ni en parte ni en nada».
Però serà l'any 1911 quan comença el problema de la parelleta. Els moros vells, des de feia molts anys, quan les filaes eixien de l'acte de vespres tenien per costum fer balls davant la casa Ajuntament i açò, segons el parer del tio Julián:
«... lo que hacía en parte interrumpir este entretenimiento algún tanto la fiesta, pero nadie se dió cuenta porque andaba todo a la buena de Dios».
Aquest tema fou portat a la junta pel representant dels suavos i discutit acaloradament entre aquest i el representant dels moros. Per això volgueren tornarlos la pilota exigint que una parella de suavos representara la filà davant del guió a sant Blai en la processó. Els suavos respongueren que si el piquete no eixia complet la filà no eixiria al carrer.
L'any següent, de 1912, en les juntes que es feren per nadal tornaren alguns representants a traure el tema de la parelleta i a discutir acaloradament:
«... el asunto en cuestión y por fin no adelantar ni un poco en este asunto por inmiscuirse miras políticas, dejándolo para otra ocasión más propicia, a pesar de ésto la actitud de la filada fue firme y decidida, comprometiéndose a no salir a la calle si se le exigía tamaño desafuero, quedando escrito en acta para presentarlo en su oportunidad».
Tornarà els anys 1913, 1914 i 1915 a les juntes el tema de la parelleta i quedarà com estava, així ho apuntava el tio Julián en la ressenya de 1915:
«También hubo que atender a los inconvenientes del año anterior, pero el representant que era ya ducho en la materia supo defenderse y defendernos, y gracias a sus ardides no se metieron en danza de la consabida parelleta, que la intención era de hacérnosla tragar, pues hubo varias opiniones entre los representantes y prevaleció la del nuestro, Francisco de Paula Cabanes».
L'any 1917 l'acte del piquete de la vesprada comptà amb una novetat, un grup de xiques que s'havia incorporat l'any anterior a la festa participava en la desfilada de la vesprada (l'any 1916, any del centenari del martiri del Sant, hi hagué moltes novetats i canvis en les festes). El piquete de la processó d'aquell any, exceptuant a quatre de la cua que duien els peus romos, es caracteritzà per la seua formació molt disciplinada al llarg de tot l'acte i ja no explica res el tio Julián d'aquell costum d'abandonar el Sant. L'any anterior tampoc degué passar, és clar, el 1916 s'estrenava l'himne a sant Blai i era cantat en la plaça i en l'església. Tots els suavos estarien presents, ja que l'autor de la lletra de l'himne era un suavo, el mateix tio Julián el Sério.
Del piquete de l'any 1918 escriu el tio Julián:
«Referente al paseo que tiene la comparsa de costumbre hacer antes de la procesión no hay que hablar, resultó lucidísimo y más aún llevando la pollería femenil en la fila de vanguardia que es lo que se lleva las miradas de propios y extraños, ver aquella marcialidad con que marchan las mozas y los mozos vale un potosí, el paso, el buen porte, la soltura y, sobre todo, la formalidad que está revestida la comparssa en este acto. Cualquiera que le sorprenda en el pueblo diría que es un ejército de regreso de una gran parada, esto es lo que salta a primera vista».
En aquesta filà de principis de segle que es caracteritzava per una molt bona harmonia entre els seus membres, destaca el que l'any 1919 feren 27 sopades sense interrupció des del dia de Reis fins a la vespra de festes, és a dir en aquells temps s'ajuntaren a sopar tots els dies del mes de gener. Aquestes sopades anaven acompanyades de serenates, balls i, com recorda el tio Julián, panís torrat en abundància acompanyat de vi i algun café calent al final de la nit. Aquell any els suavos estrenaven banderí i per això el piquete d'aquell any també mereix unes ratlles en les memòries del tio Julián:
«El acto precedente a la procesión resultó como siempre brillante, porque a más de ser o dar un rato de esparción al vecindario, da gusto ver al piquete dar el paseo de costumbre con aquella marcialidad, carácter y buen gusto con que saben hacerlo los vanidosos veteranos y más aún el fanfarrón del tío Tomás con su banderín a cuestas que parece un pavo cuando abre la cola y esto costando a algunos compatricios nuestros alguna mortificación, porque no pudiendo imitar en nada a este esparcimiento les repugna ver que nos llevamos los aplausos de todo el vecindario y aún hasta los forasteros».
Un acte que com déiem al principi singularitza la filà i que cada any els membres d'aquesta ens devem esforzar perquè siga tan lluït i correcte. Així ho espera la majoria de la gent que ix al carrer per a veure'ns passar i així ho esperem la totalitat dels suavos de poder passar una vesprada molt agradable al so de la música del piquete, així com en l'acte de la processó.
Vicent Satorres
(Vocal de la Junta directiva de la filà).
Fuente: Filà Terç de Suavos.
63.490
No hay comentarios:
Publicar un comentario