Aquesta composició es un “pas-doble per a piano” del compositor Emilio Passuti y Pérez, del qui hi ha poca biografia coneguda. Era pianista i compositor, i va morir en 1879 a Gijón, on perteneixia a la “Sociedad Filantrópica-Filarmónica “La Armonía”, on també dirigia la seua Banda, i també donava clases de piano particulars “... a familias acomodadas...” i també a la seua academia.
Possiblement naixquera a Madrid, ja que a la prensa de l ́època apareix la noticia de la mort de son pare, Manuel Passuti, (apoderat del Duc d ́Osuna) en 1856, i del que hi ha un retrat al “Museo del Prado” de Madrid, i l ́actuació al Teatre del Conservatori de Madrid sustituint a un altre pianiste en 1860.
Està dedicada a aquest cos de l ́exèrcit francés creat a la dècada de 1830 però en aquest cas a la seua partitcipació a la Guerra d ́Italia. Evidentment, no te relació a la filà Terç de Suavos de Bocairent, que es va crear a l ́any 1867.
Encara que el sot-titula “pas-doble per a piano”, té el ritme característic de la polka a algunes seccions, que ja estava posant-se de moda als salons de ball.
La polka es balla fent tres passos laterals i el quart alçant el peu, com es pot comprobar a la partitura en els compassos 1 i 2, 6-7 i 8-9.
Aquest compositor, a les seues polkes utilitza el ritme que repetidament, per lo que
aquesta composició l ́ ha denominada “pas-doble”, encara que sería mes correcte ”pas- doble-polka”
La mateixa partitura es tornà a editar en 1879 com a “Los Zuavos del Papa”, a la editorial de Casimiro Martín, a Madrid, i en les dues edicions apareix la dedicatoria a “Manuel de Les y Passuti. Segundo Comandante Tte.Coronel del Batallón Cazadores de Tarifa no 6”.
Aquesta peça perteneix a una colecció anomenada “Episodios de la Guerra de Italia” i que en el diari “La España” del 8 de Juliol de 1859 diu un crític: “No se concibe como un italiano (ho diu pel cognom) ha encontrado la manera de poner en ridículo la guerra de Italia. El Sr. Passuti buscaba sin duda motivos para sus notas y no ha encontrado mas que pretestos.....Es curioso saber que la guerra se toca y se baila...”. Evidentment, no li van agradar aquestes composicions.
“Los Zuavos” (Pas-doble, 1859) Emilio Passuti
El to original d ́aquesta peça per a piano es LaM, però per a la instrumetnació per a banda he cregut mes convenient la tonalitat de SolM.
Comença amb cinc compasos d ́introducció, on presenta el motiu del tema principal. Te la forma ternaria A-B-A ́, també denominada “DaCapo”.
La secció A presenta un tema simcopat de 8 compassos repetits en la tonalitat de la tònica (SolM) i acabant amb la dominant (V). Els següents 8 compasos, a mode de transició comença amb la dominant per a arrivar a la tònica, desenvolupant el motiu dels últims compasaos del tema d ́abans. Repeteix el tema principal, en aquest cas, acabant amb la tónica. (I).
Continua la secció B, denominada Trio, a la tonalitat de la subdominant (DoM), dividida en dos parts, la primera d ́ ella repetida. En la primera part de 16 compassos, als 8 primers canvía el ritme a una corxea a temps i tres per al acompanyament, donant-li mes carácter de polka que de pas-doble, amb un pedal de tònica on l ́armonia es “I-I+5-IV- IVm” continuant amb el ritme de pas-doble per a acabar en la dominant d ́aquesta tonalitat. La continuació son altres 16 compasos de transició armònica a ritme de pas- doble, acabant amb el Io d ́aquesta secció (DoM).
A la partitura s ́indica DCapo, però no al inici, sinó al tema principal. Es la secció A ́ a la tonalitat principal (SolM) però algo reduida, ja que el compositor indica la Fi de la peça al compàs 21, abans dels 8 últims compassos de la secció A de caràcter conclusiu.
Autor: José Francisco Bernat Belda
Ciempozuelos (Madrid). Febrer 2016.
117.350
No hay comentarios:
Publicar un comentario