Soldados de un Tercio: mosquetero, arcabucero y piquero. Historia orgánica de las armas de Infantería y Caballería Españolas. Serafín María de Sotto. |
Las Compañías de festeros evolucionaron en diferentes finales com se muestra en el siguiente gráfico.
Infográfía: Luis Silvestre Borrego |
Banderín de 1919. Foto: Zuavos del Mundo. |
Infografía: Luis Silvestre Borrego |
- Capitán: Autoridad en acciones bélicas y al servicio del rey. Le acompaña el paje de rodela (escudo).
- Alférez: Llevar en el combate y defender con su vida la bandera de la Compañía. Todavía hay cuatro alféreces que llevan la bandera estos son los espanyoletos, granaders, moros vells y mosqueters y lo hacen durante el disparó del día de Moros y Cristianos.
- Capellán: Se movia desarmado por la batalla dando los últimos auxilios a los agonizantes.
- Maestre de Campo: Se elegía entre los capitanes de mayor fama y experiencia. Mandaba del tercio y de su propia compañía. De vez en cuando el Maestre de Campo visitaba las compañías para pasar revista, los que se denomina “hacer la muestra”. Tal vez, la revista de capitanes mayores que se hace al acabar al entrada sea una reminiscencia de los que hacía el Maestre de Campo.
- Juez: Se encargaba de los procesos judiciales internos del Tercio y del testamento de los soldados.
- Médico: Un médico profesionales ayudante de cirugía y un barbero que ejercía tambien de enfermero.
- Sargento Mayor: Impartía las ordenes, como formar, donde alojarse. Ordenes esenciales para el correcto funcionamiento.
Alféreces del bando cristianos con el embajador. Foto: Andrea Alonso. |
- Tercios de España, la infantería legendaria. Fernando Martínez Laínez y José María Sánchez de Toca.
- Bocairente, Fiesta a San Blas Obispo y Martir. Soldadesca, Moros y Cristianos. Francisco Vañó Silvestre, pbro.
- La Milicia Efectiva del Reino de Valencia a lo largo del siglo XVII, Mª Josefa Sempere Doménech, Cronista Oficial de Bocairent.
- Podcast Memorias de un tambor, de José Carlos G. Capítulo 55. Los Tercios con Hugo Cañete.
Entrada del blog de Can Carrasca de Sergi Gómez i Soler
A una Entrada de Bocairent que, sense esperar-ho, acaba sent històrica...!
Arriba el moment del lluïment capitanístic del Terç de Suavos, i et trobes una representació dels Terços vells (origen, ves per on, dels Espanyoletos, dels Granaders i dels Mosqueters com a mínim). Una mínima representació però valentament efectiva que sorprén tothom, quan açò caldria que fos un dels senyals d'identitat dels morocristians de Bocairent. Senyores i senyors, que és aquest tipus d'exèrcit el qui conformaven els quintos bocairentins en temps del vell Regne de València. Robes com aquestes, acompanyats de tabaleria i pífans i altres instruments, eren les que usava Bocairent com a Vila Reial quan era requerit a la vertadera batalla. Més o menys així vestia l'exèrcit de Bocairent quan li tocà acudir junt al d'Alcoi i tants altres a la batalla del Cavall Verd, a la Marina, a matar-me els pobres moriscos que volien seguir abraçats a la pròpia terra; a defendre dels pirates barbarescos les llunyanes costes; a taponar incursions castellanes..
I encara darrere, saltant algun segle (cosa gens incongruent en la festa més incongruent que hem creat els mariolencs), una esquadra totalment sorprenent... Les forces vives del temps carlista que entren al poble, extranyament remesclades... (si un garibaldí s'havera trobat la creu de borgonya en una bandera, l'hagués fet a draps...). Xe tu, si són els Garibaldinos de Saix...!
Bo... Un servidor es fa creus i no té prou mans per aplaudir i fotografiar a un temps... Tu saps el que representa històricament que els Garibaldinos de Saix, els únics que queden (els hi havia a Cocentaina, Alcoi, Llutxent...) desfilen a Bocairent i dins el Terç de Suavos...????? No em va impressionar res veure'm baixar corrent a l'amic Albert, per abraçar-me i dir-me si era conscient del què havia vist mentre jo assentia emotiu i, al nostre costat, arribaven a la conclusió certa que aquests friquis de la festa no estem gens bé del cap...
Em va tocar explicar per enèssima vegada allò que tant he publicat... Els Moros i Cristians són carlins, no medievals (això és un invent pràctic alcoià de fa només 100 anys). I les comparses es muntaven a conveniència política del moment. Els bons eren cristians i els dolents només "Moros", i prou. En els pobles més conservadors —Bocairent—, els festers més absolutistes, alarmats per les notícies que el papa de Roma perdia els Estats Pontificis amb la unificiació italiana del rei Vittorio Emmanuele i el general Garibaldi, fundaven el "Tercio de Zuavos del Papa", què s'han cregut els unificadors aquests... Mentrestant, en els pobles més progressistes —Saix—, els liberalots més liberals, espantats per la ressistència del papa, creaven els "Garibaldinos", amb la bandera tricolor vinguda de la Revolució francesa, i au, sempre avant i amunt...!
Ho tornàrem a recordar, Albert i jo (*), aquella vegada que vam anar els dos a la tribuna, convidats, i passa el capità dels Zuavos imitant el carlista Cabrera, amb les esquadres de Nord-americans amb músiques de la Guerra Civil americana i les banderes dels primers estats de la Unió, amb les tropes republicanes franceses d'Algèria i els soldats del Vaticà... Tots callats no sabent on ficar-se i nosaltres dos plantats, soltant bravos i trencant-nos les mans d'aplaudir... No ha hagut mostra historicista millor a Bocairent. No ha existit moment més extranyament catàrtic (perquè el pillaren quatre) en què la Festa i la seua pròpia història es mesclaren millor... Acostumats al tot cap i al tira cap avant que tot s'hi val, que els Suavos explicaren el seu propi univers era del tot desacostumat... I potser és justament eixa la força que Bocairent, i només Bocairent i cap altre, pot aprofitar per fer-se singular sense trair-se i provant a ser en ella el si mateix que presumeix.
(*) Albert Alcaraz y Sergi Gómez i Soler.
144.530
No hay comentarios:
Publicar un comentario