6.15. Les grafies z i s
Per a representar el so inicial de la paraula zero [z], anomenat habitualment esse sonora, s'utilitza la lletra z en els casos següents:
a) En inicial de paraula: zebra, zona.
b) Entre consonant i vocal: bronze, pinzell.
Entre vocals, s'utilitza generalment la lletra s: casa, revisió. Amb tot, s'escriuen amb z alguns préstecs i cultismes com ara bizantí, protozou, nazisme, buldòzer.
Excepcionalment, també s'escriu amb z la paraula brunz, tot i que es pronuncia com a sorda [s], per a mantindre el paral·lelisme amb brunzir.
Vol dir, que el so inicial de la esse sonora s´utilitza la lletra Z.
Tenim examples com zebra, zona, etc... pero també d´uns atres com zuau, zulu...
Pero que pasa en la paraula castellana Zuavo, del francés Zouave...
Acodim de nou a la Acadèmia Valenciana de la Llengua per a que nos resolga el dubte, ja que és la màxima institució del llenguage en la actualitat.
Tinc un dubte de la esse sonora i sorda.
En paraules com zulu [zúlu] o zuau [zuáw] la esse es sonora.
Però per a un nom propi com Zuavo, sense traduir-ho a Zuau
Quina es la manera correcta [zuávo] o [suávo]?
Esta es la contestació:
"Els estrangerismes no adaptats es poden pronunciar bé com en la llengua d'origen bé adaptant-los a la pronunciació valenciana. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua seguix generalment el segon criteri.
En el cas concret que comenta, el criteri és el mateix. Si opten per pronunciar-lo seguint els patrons del valencià, la recomanació és que ho facen amb esse sonora."
En conclusió la manera correcta d´escriure es "ZUAVO" pronuncian [zuávo] en esse sonora.
Dubte aclarit.
178.340
No hay comentarios:
Publicar un comentario