 |
Escuadra oficial 1918
| Foto: Filà Terç de Suavos de Bocairent. |
|
En el llibre de festes a Sant Blai de l’any 1993 vaig publicar dos articles, un a partir de les memòries de principis de segle escrites pel tio Julián i un altre sobre la seua biografia. Ja en el primer article vaig fer referència a les serenates i murgues que preparaven i duien a terme aquells festers de principis de segle. Enguany des de la Junta de la Filà hem volgut recordar aquelles composicions o cançons, de les quals només en coneixem la lletra. L’any 1909 i impreses a Ontinyent, en la impremta de M. Belda Faus, la filà escriví sis composicions, dècimes en deien ells: «Plegaria», «Als ulls de ma Dulsinea», «Pobra ofrenda», «A sus lindas paisanas» i dos més sense títol. La primera i una de les que no té títol van dedicades al patró Sant Blai, la segona dedicada a una suposada dama, la tercera és, a més, un acròstic ja que amb les primeres lletres de cadascun dels versos llegim: San Blay obispo y mártir, la següent va dedicada a les bocairentines, les altres als suavos i a les festes en general. La majoria dels versos són de set síl×labes i les estrofes de quatre, la rima va alternant en assonant i consonant. Són els autors Julián Castelló i Leandro Cantó. Però el que pretenem destacar ara és com descriuen aquella filà de principis de segle:
«La tia Chusepa Maria
cuan veu pasar un suavo
ix al carrer i diu ¡Bravo!
¡això és soldat de valia!
Són del Papa guàrdia noble
són forts y durs com el roble
(h)y (h)a que vorelos formats
tan guapos y tan templats
portant el pas del redoble»
«Vía libre, campo abierto;
plaza, plaza, paso franco,
que allá van los invencibles Zuavos
...
Pués donde fija sus ojos
fija su planta el zuavo;
...
Dadles moros a batir
a los invictos suavos;
y no temáis, no, que huyan
ni cejen atrás un paso;
pero al verse frente a frente
de una hermosa, no hay zuavo,
que no se muestre rendido,
y deponga enamorado.»
L’any 1911 la murga dedicada a les festes duu per títol «Fora penes», murga que segons el tio Julián tingué alguns problemes per a eixir al carrer, però que al final, a pesar que alguns tractaren d’impedir que vera la llum, ho aconseguiren. No és estrany ja que la murga critica a aquelles persones que compten amb diners suficients per fer festa i no la fan, en canvi lloa els pobres que fent la ratlla tot l’any es permeten fer gran festa. No s’escapa l’Ajuntament de la crítica, ja que segons els autors, les festes de Beneixama, les de Banyeres, les d’Alcoi i Ontinyent les paga l’Ajuntament.
L’any 1916 és un any molt especial perquè s’estrena l’himne a Sant Blai, la lletra del qual és del mateix Julián Castelló, un himne que, segurament, havia anat quallantse a partir d’algunes composicions anteriors, com la que duia per títol «Plegaria» de 1909. També hi hagué cançons aquell any, el seu autor també era Julián Castelló, encara que les de 1916 no són només dècimes com ells anomenen, sinó que hi ha quartets, sonets, quintets i altres. Bona part d’estes composicions també van dedicades al patró, unes altres a les xiquetes, als forasters, al capità, a l’alferes i a una fadrineta. Continuant en les referències a la filà destaquem la següent:
«Así tens chica els Zuavos1
pa lo que vullgues manar,
la comparsa més bonica
que s’(h)a pogut inventar.
Per davan(t) y per darrere
repara si el vols fijar
ni un pero, pera, ni un pere
tenim per a criticar.»
L’any 1919 només en trobem quatre impreses en papers molt menuts, d’uns set centímetres i mig d’amples per uns deu d’alçària, en destaquem una, per la seua gràcia:
«Contestant a una pregunta
Una chica casaora
l’atre dia em preguntà,
a on trobaria un nóvio
y al moment li contestí,
si el vols señoret en Alcoy,
si torroner en Jijona,
y si el vols divertit,
quapo, templat, campechano,
has de baixar quansevol nit
al forn de San Gayetano.»
 |
Escuadra oficial 1922
| Foto: Filà Terç de Suavos de Bocairent. |
|
Hem de recordar que per aquells anys el maset de la filà dels suavos estava en el carrer de darrere la Vila, lloc que era conegut pel forn de sant Gaietà o San Gayetano. L’any 1920 en trobem cinc composicions, una dedicada al sant, una altra «A una niña», unes dècimes, una al capità i una altra a la jove capitana, segurament la filla del capità d’aquell any, Patricio Vidal.
L’últim any del llibre de Julián Castelló en què trobem composicions és el 1921, un any també prolífic pel que respecta a composicions, totes elles signades pel mateix Julián Castelló. Les dos primeres van dedicades a les filles del capità, una a Maria i l’altra a Teresita, tampoc s’escapa el seu pare, el capità, Andrés Roselló, «Un zuavo distinguit». Hi ha també aquell any una al×legoria a l’acte de començament de la festa i reproduïm sencera la que duu per títol «La escuadra de gastaors».
«Chiques, mireu els Zuavos
en la serietat que van,
y si alguna no té nóvio
que (h)o diga que ells aniran;
són uit chóvens en la fila
que omplim tod el carrer,
al guia primer li diuen tods,
per apodo El ferrer.
És el cabo més formal
de una michana edad,
y el voreu tiran(t)se chepes
en borla rocha al costad;
ya direu cuan pasen festes
de estos cuants n’(h)au agarrat.»
Què feien els nostres avantpassats suavos amb estes composicions que escrivien i editaven en impremta a principis de segle? Segurament, per les referències escrites en el llibre, en les sopades prèvies a les festes s’assajaven estes i altres cançons en el maset, per a les festes s’editaven en paper i es repartirien per allà on passaven. Acompanyats de guitarres i altres instruments animarien les nits de festa, una vegada s’havien acabat els actes. El que és clar, és que la filà i els seus components eren la font d’inspiració fonamental de les lletres, a part de les que dedicaven al patró i a la festa en general, i com hem pogut observar, algun any hi havia crítiques directes a les autoritats o a altres persones. Era en definitiva una manera d’alegrar la festa, per a la qual no escatimaven en inventiva o esforços.
 |
| Murga dedicada á les festes de 1911 |
Vicent Satorres Calabuig
Vocal de la Junta de la Filà
